domingo, 5 de junio de 2011

Destins

(Primera part del primer capítul d'una novela bloggera per entregues)

Destins

Capítul I


Hem deixat arrere el rebombori del Mercat Central. Les indicacions de la guia que compràrem en Düsseldorf no anaven desencaminades, tot i el seu estil lliteràri a mig camí entre l'arenga panfletària i l'adulació edulcorant. Lo ben cert és que el mercat és una visita més que recomanable. Ara anem, si no ens hem enganyat mirant el mapa, cap a la Plaça de l'Ajuntament a on intentarem refrescar el cos que comença a calfar-se baix este sol ofegador.
---
Tot el matí de compres en El Corte Inglés és tan emocionant i divertit, com cansat, encara que una cansera reconfortant i que s'ha de compartir, i no hi ha millor manera de comentar l'experiència maravellosa del “shopping” que fer reposar les bosses en una cadira i prendre un refresquet en les acompanyants i també amigues en este cas. Estem en la plaça de l'Ajuntament, això sí, a l'ombra d'un parasol, perque el sol calfava de valent.
---

Després d'un llarc temps ennuvolat hui és un dia radiant. El sol enlluerna la ciutat. La seua llum acarona cada racó dels edificis, se filtra en cada gota d'aigua de la font. Fa només cinc minuts he compartit la meua alegria en Anna per teléfon. Per fí puc alenar en esperança després d'un temps d'incertidumbre. Les anàlisis han eixit perfectament i ara ho estic celebrant en soletat prenint tranquilament una tònica en llima ben gelada i les seues bambolles no són gens amargues, més bé al contrari, cada una d'elles omplin la meua gola de la dolçor de la vida.
---

No tinc massa temps lliure últimament, per això, poder agarrar-me tot un matí tranquilament és tot un luxe que no puc desaprofitar, encara que no he trobat millor manera que passejar per la ciutat observant la seua vida des de la barrera del meu desconeiximent. Després d'un parell d'hores, o més, descobrint el seus carrers, els peus m'han demanat un descans i com la calor també comença a ser aplanadora, he decidit observar la ciutat des d'un de les seues concorregudes terrases en plaça principal. La vida passa darrere d'un besllumenat got invadit pels gels.

No hay comentarios: