Museu de Belles Arts (Valéncia C.)

Para un visitante de nuestra tierra y más si se trata de un amante de las artes pictóricas, la entrada al Museu de Belles Arts de Valéncia adquiere un carácter obligatorio donde además de una muestra de cuadros, dibujos y grabados de importancia internacional, encontrará colecciones de piezas arqueológicas, esculturas, piezas decorativas como abanicos o porcelanas, e incluso fotografías. A todo ello se debe sumar el propio edificio, antiguo Colegio Seminario de San Pío V construcción del siglo XVII y en el que en uno de sus claustros se concluyó durante el 2007 la instalación del patio renacentista procendente del Palacio del Embajador Vich, que aparece en la fotografía, y que se ha conviertido en otro de sus alicientes.

La oferta del Museu se divide realmente en dos espacios museísticos, el ya comentado del antiguo seminario y el Centre del Carme un antiguo convento en pleno corazón del centro histórico de la capital valenciana reservado para la celebración de eventos y exposiciones temporales y que realmente fue su primera sede.

Posiblemente las pinturas más conocidas del Museu sean las de la época gótica con una colección de tablas y retablos inigualable, pero los fondos del museo se extienden también por el Renacimiento, el Barroco, la Pintura Academicista llegando hasta el siglo XIX y XX. Del período del Renacimiento, el visitante podrá observar lienzos de Pablo de San Leocadio, los Hernandos, Vicent Macip, Joan de Joanes o El Greco. En cuanto al Barroco podemos encontrar obras de Francisco Ribalta, su hijo Juan Ribalta, José Ribera, Antonio Palomino o Diego Velázquez con su conocido Autoretrato, sin olvidar la muestra de artistas flamencos. De la Pintura Academicista destacan José Vergara y Francisco de Goya. Mientras que del siglo XIX y XX aparecen nombres como Ignacio Pinazo, José Benlliure, Joaquin Sorolla, Muñoz Degrain, Joaquin Agrasot, José Pinazo, José Segrelles, Genaro Lahuerta, Renau, Equipo Crónica, Antoni Miró, o Joaquin Michavila.

Si per al visitant l'entrada la Museu de Belles Arts és obligatoria, per als valencians és indefugible. En primer lloc pels mateixos arguments artístics dels que hem parlat, pero també perque tant el continent com el contingut formen part del patrimoni cultural valencià.

Hem de tindre en conte per eixemple que les peces arqueològiques del Museu provenen de diverses excavacions en la pròpia ciutat de Valéncia i de tot el territori com el Lleó de Bocairent (ibèric), Mosaics procendents de Moncada o Dénia (romans), o el conegut com a Sarcòfec de Sant Vicent Màrtir (paelocristià). Al mateix temps, un bon grapat de retaules, elements arquitectònics o decoratius provenen d'edificis i palaus desapareguts com el de Mosen Sorell o el de l'Embaixador Vich (en el seu pati renacentiste), junt a fons arrapats a l'Església en el període de la desamortisació.

Encara que no podem oblidar les obres pictòriques fonamentalment del gòtic i renaiximent que coincidixen en l'época històrica valenciana de major esplendor, aixina com els llenços costumistes com el de la grupa de Sorolla, els retrats de personages locals i escenes quotidianes de José Benlliure, Muñoz Degrain o Pinazo entre atres. Costumisme que forma part del nostre imaginari com a poble sense cap dubte.

Museu de Belles Arts. Carrer de Sant Pio V, 9 (Valéncia C.)

Més informació: www.cult.gva.es/mbav/

Revistes: El Turista Fallero

El Turista Fallero és una publicació arquetípica en el món de les falles pero imprescindible per al consum intern i necessària per al visitant que vullga trobar algun sentit en una festa que només dura quatre dies per al turista i que avança al ritme de la pólvora.

Para el visitante adquirir El Turista Fallero le ofrecerá los datos necesarios para vivir la fiesta con la mayor intensidad posible y dependiendo de sus gustos. Las páginas de este anuario, que en 2008 ha cumplido su sexagesimaséptima edición, le acercarán a la figura de la Fallera Mayor de Valencia, a las recomendaciones de fallas a visitar y de actos a tener en cuenta durante la semana fallera, y por supuesto los bocetos de las fallas que se plantan en la capital junto a los mapas de situación de todas ellas, junto al programa oficial de actos. Por lo tanto un buen material para el turista como su propio nombre indica que aunque supone un gasto, suple la falta de información oficial a este respecto.

A nivell intern El Turista Fallero complix dos papers principals. Primer el destinat al partícip de la festa que vol tindre l'esboç de la seua falla i determinada informació general. I en segon lloc el destinat al que vol traure-li més suc a les falles, i a banda dels esboços, pot trobar colaboracions, informacions i participacions artístiques i narratives relacionades en la festa.

El Turista ha segut fins ara per als amants de les falles un anuari de capçalera on podiem conéixer com serien les falles que es planten cada any. Pot ser este paper l'haja perdut per l'influència d'internet i l'aparició d'atres publicacions que a lo llarc de l'any donen informació a este respecte, pero en tot cas, manté eixe tast que supon la seua aparició com a inici d'alguna manera de la recta final de les falles, a banda de ser un peça de coleccionisme faller des del mateix moment que veu la llum.

El Turista Fallero està publicat per: Bayarri Comunicación

Alma mater: Vicente Bayarri

Més informació: www.bayarri.com/fallas.htm

Revistes: Cendra

Cendra és autèntica malaltia fallera. Autèntic suc de falles com assenyalen en la seua portada des del primer número. La publicació té caràcter trimestral i respón a l'iniciativa de dos fallers atípics com són Hernan Mir i Manuel Sanchis. Coneguts en el món faller fonamentalment pels seus guions i obres teatrals el primer, i els seus estudis de la festa el segon.

No ha de sonar a pretenciós dir que Cendra és una revista fallera per a iniciats. Raó que entenem fàcilment si peguem una ullada als crèdits i observem com s'autodefinixen com a Fulls d'art i cultura fallera. Quan tots sabem que art i cultura no són els primers adjectius que la majoria dels fallers i, més encara els no fallers, amprarien per a definir la festa.

Eixos fulls d'art i cultura estan oberts a continguts històrics; estudis sociològics; expressions plàstiques; informacions dels cadafals; impresions d'artistes, músics, disenyadors, indumentaristes; i a les aportacions des dels pobles sempre relacionat en les falles.

A hores d'ara l'últim número publicat és el 6 corresponent a la primavera de l'any 2008, encara que estan preparant el número 7.

Cendra està editada per: Associació Cultural Malalt de Falles
Disseny i maquetació: Tripulants Disseny Gràfic
Més informació: www.totcendra.com

Revistes: Lletraferit

Lletraferit és una revista cultural valenciana que des de 1996 oferix als valencians una visió heterogènea de diverses expressions culturals valencianes i internacionals, des d'una visió estrictament valenciana i en valencià.

Fent un repàs als continguts del número 87, l'última apareguda, certifiquem la seua heterogeneitat i valencianitat. Des de l'editorial a on el seu director, Josep Vicent Miralles, reflexiona al voltant de la fracasada gestió del Valéncia C. de F. fins a un especial dedicat a la realitat de China i el Tibet. Des d'una entrevista als propietaris d'un restaurant de la capital valenciana redactada per l'editor de la revista, Felip Bens, fins a diferents resenyes de llibres.

Relats, patrimoni arquitectònic valencià, mirades intimes a diferents persones i personages de la societat valenciana o la sempre present pilota valenciana són part del contingut permanent que està obert a atres continguts culturals.

Més informació:

http://www.oronella.com/

Presentació - Presentación

Valéncia Cultural és un lloc per a replegar inquetuts, un lugar para recoger inquietudes.

Valéncia Cultural és un lloc per a valencians, un lugar para todos

Valéncia Cultural és un lloc per a residents, un lugar para visitantes

Valéncia Cultural és un lloc per a conéixer, un lugar para conocer