Mostrando entradas con la etiqueta Museus. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Museus. Mostrar todas las entradas

lunes, 2 de noviembre de 2009

Museu d'Història de Valéncia


El Museu d'Història de Valéncia no és un espai museístic que mostre troballes arqueològiques de molt d'interés ni tampoc en cantitat pero sí és un contenedor cultural altament divulgatiu de l'història de la ciutat de Valéncia des de la seua fundació fins als nostres dies. En este aspecte convida a la visita familiar, com va ser el meu cas, perque assegura que els chiquets no s'avorriran gràcies als audiovisuals en diferents formats, a la màquina del temps i a diverses propostes que els resultaran atractives al temps que formatives (depenen de la seua edat, això sí)


El primer aspecte positiu del MHV, al meu entendre, és el mateix edifici, de nou no per la seua bellea arquitectònica sinó per l'aprofitament d'un antic depòsit d'aigües per a portar el subministrament des del riu cap a la ciutat que, com indiquen en el mateix Museu, supon la primera gran obra d'enginyeria pública moderna de la ciutat.


La visita s'inicia per la Valentia romana, sense oblidar als íbers, i ya des d'esta primera étapa, apareixen els audivisuals que mostren en diferents idiomes com seria la vida quotidiana dels habitants del Cap i Casal de l'época. (Cal dir que s'oferix una visita guiada per 3 euros que aprofundix en diversos aspectes de les diferents époques històriques). D'esta manera es van combinant diferents sales en la que es mostren objectes de cada etapa històrica com poden ser peces de l'aixovar de les cases, monedes, documents, troballes arqueològiques, publicacions, indumentària o fins i tot joguets; en escenes de cases i tallers a on apareixen proyectades diferents escenes dramatisades que ajuden a situar-se en l'ambient de cada época.


Després de Valentia passem a Balansiya i posteriorment ya a la Valéncia cristiana, des de l'Edat Mijana fins a la sala que nomenen La modernitat truncada, passant per la Valéncia foral, la de les Germanies, el Decret de Nova Planta, la Borbònica i la Ciutat del Vapor. Als visitants se'ns fa arribar als nostres dies dins d'una sala de cine menuda en la que diferents documentals fan un recorregut des de 1900 fins a l'época del desarrollisme franquiste. La consecusió dels documentals acaba d'una manera sorpresiva, almenys per a mi, que no revelaré per no descobrir uns dels secrets d'esta visita.


El recorregut es completa en la nomenada com a màquina del temps, que permitix de manera visual i interactiva conéixer l'evolució de la ciutat de Valéncia a lo llarc de l'història i també la Mediateca a on es poden consultar llibres i diversos archius també de manera audiovisual mijançant diversos terminals. Al mateix temps també conta en una sala auxiliar destinada a exposicions temporals. Per tant una visita recomanable almenys des del punt de vista divulgador i també per a mostrar l'evolució de la ciutat tant als valencians com als visitants.


Sense anar molt llunt, els voltants del Museu oferixen atres atractius per a la visita. Per un costat, una de les creus de terme del Cap i Casal en les poblacions limítrof, en este cas la Creu Coberta de Mislata, del segle XV i d'estil gòtic que recentment ha segut restaurada i rehabilitat el seu entorn. També les restes de les instalacions a on es pagava l'impost de consums per a l'entrada en la ciutat de diversos productes i com no, un lloc d'esplai com el Parc de Capçalera.





martes, 16 de septiembre de 2008

Castell i Teatre romà de Sagunt

Visitant el conjunt monumental del Castell i el Teatre Romà de Sagunt podem conjugar història, paisage, eixercici físic moderat i un bri de valor sentimental sempre necessàri per a omplir l'esperit d'eixos continguts etéreus que fan que pugam sentir-nos en ànim renovats. La raó d'esta conjunció la donen la pujada als dos monuments, vorejant la juderia de l'antiga Arse, i el quilòmetro de llarc del castell situat en el cim de l'última estribació de la Serra Calderona i des del que es pot observar esta serra, si mirem a l'Oest, i tota l'amplitut de la mar que acarona el Golf de Valéncia, si ho fem cap a l'Est.

A banda del recorregut entre els vestigis ibers, romans, o àraps que queden a la vista dins del recinte amurallat, tenim l'oportunitat de visitar l'Antiquari Epigràfic, una instalació que arreplega diferents inscripcions en pedra de diverses époques dins de l'història de Sagunt.

En el teatre podem recòrrer les seues entranyes, accedir a les grades pels diferents vomitoris a diferents altures, encara que, pot ser, la possibilitat més cridanera siga la de comprovar la magnífica sonoritat del recinte, imitant als actors de l'antiguitat i als moderns que actuaren i actuen en el seu escenari.



En la pujada (o baixada) al Castell i al Teatre, trobem un espai de recent creació, de fa poc més d'un any, el Museu Històric de Sagunt, situat en la coneguda com a Casa del Mestre Penya. Dins del MHS podem visitar una colecció de troballes arqueològiques que han aparegut en diferents excavacions i actuacions per tota la ciutat i en la que tenim elements de diverses categories, com aixovars domèstics i atifells d'us personal com daus i flautes, àmfores, monedes, estatutes, elements epigràfics de diverses cultures, o exvots íbers, sent les troballes més importants, un bou ibèric del segle IV a. C. i un Hermes Bàquic i el cap de la deesa Diana romans.


Com he dit, el MHS, es troba en la Casa del Mestre Penya, un edifici del segle XIV que actuava com a Llonja o Almodí, i que ha segut recuperat per als saguntins i visitants per a acollir totes estes peces arqueològiques que estan integrades en les dos plantes de la casa, a on, al mateix temps, es pot contemplar les diferents époques constructives.

Més informació:

Ajuntament de Sagunt (Turisme)

Web oficial turisme


lunes, 26 de mayo de 2008

Museu de Belles Arts (Valéncia C.)




Para un visitante de nuestra tierra y más si se trata de un amante de las artes pictóricas, la entrada al Museu de Belles Arts de Valéncia adquiere un carácter obligatorio donde además de una muestra de cuadros, dibujos y grabados de importancia internacional, encontrará colecciones de piezas arqueológicas, esculturas, piezas decorativas como abanicos o porcelanas, e incluso fotografías. A todo ello se debe sumar el propio edificio, antiguo Colegio Seminario de San Pío V construcción del siglo XVII y en el que en uno de sus claustros se concluyó durante el 2007 la instalación del patio renacentista procendente del Palacio del Embajador Vich, que aparece en la fotografía, y que se ha conviertido en otro de sus alicientes.

La oferta del Museu se divide realmente en dos espacios museísticos, el ya comentado del antiguo seminario y el Centre del Carme un antiguo convento en pleno corazón del centro histórico de la capital valenciana reservado para la celebración de eventos y exposiciones temporales y que realmente fue su primera sede.




Posiblemente las pinturas más conocidas del Museu sean las de la época gótica con una colección de tablas y retablos inigualable, pero los fondos del museo se extienden también por el Renacimiento, el Barroco, la Pintura Academicista llegando hasta el siglo XIX y XX. Del período del Renacimiento, el visitante podrá observar lienzos de Pablo de San Leocadio, los Hernandos, Vicent Macip, Joan de Joanes o El Greco. En cuanto al Barroco podemos encontrar obras de Francisco Ribalta, su hijo Juan Ribalta, José Ribera, Antonio Palomino o Diego Velázquez con su conocido Autoretrato, sin olvidar la muestra de artistas flamencos. De la Pintura Academicista destacan José Vergara y Francisco de Goya. Mientras que del siglo XIX y XX aparecen nombres como Ignacio Pinazo, José Benlliure, Joaquin Sorolla, Muñoz Degrain, Joaquin Agrasot, José Pinazo, José Segrelles, Genaro Lahuerta, Renau, Equipo Crónica, Antoni Miró, o Joaquin Michavila.


Si per al visitant l'entrada la Museu de Belles Arts és obligatoria, per als valencians és indefugible. En primer lloc pels mateixos arguments artístics dels que hem parlat, pero també perque tant el continent com el contingut formen part del patrimoni cultural valencià.

Hem de tindre en conte per eixemple que les peces arqueològiques del Museu provenen de diverses excavacions en la pròpia ciutat de Valéncia i de tot el territori com el Lleó de Bocairent (ibèric), Mosaics procendents de Moncada o Dénia (romans), o el conegut com a Sarcòfec de Sant Vicent Màrtir (paelocristià). Al mateix temps, un bon grapat de retaules, elements arquitectònics o decoratius provenen d'edificis i palaus desapareguts com el de Mosen Sorell o el de l'Embaixador Vich (en el seu pati renacentiste), junt a fons arrapats a l'Església en el període de la desamortisació.

Encara que no podem oblidar les obres pictòriques fonamentalment del gòtic i renaiximent que coincidixen en l'época històrica valenciana de major esplendor, aixina com els llenços costumistes com el de la grupa de Sorolla, els retrats de personages locals i escenes quotidianes de José Benlliure, Muñoz Degrain o Pinazo entre atres. Costumisme que forma part del nostre imaginari com a poble sense cap dubte.

Museu de Belles Arts. Carrer de Sant Pio V, 9 (Valéncia C.)

Més informació: www.cult.gva.es/mbav/